El Bàsquet
quimrocafernandez | 13 novembre 2011Des de que sóc petit sempre m’ha agradat molt fer esport. Sempre, quan acabava el cole anava al poliesportiu de Can Banús a jugar amb els meus amics a futbol, a mi no m’agradava del tot. Però sempre veia gent jugant a bàsquet i jo hi volia jugar. Jo i dos amics meus ens vam apuntar i des d’aquell moment em vaig “enamorar” d’aquest esport.
Quan érem petits no jugàvem molts partits, i a mi això no em va agradar, però a mida que ens vam fer més grans jugàvem partits cada dissabte i fèiem molts tornejos. Un dia em van cridar per anar a fer unes proves per la selecció del Maresme de Bàsquet. Jo i un amic meu ens van seleccionar per jugar amb altres nens del Maresme per jugar amb els més bons de cada comarca. Fèiem molts tornejos i ens ho passàvem de conya. Però només eren dos anys amb la selecció i els mes bons els van agafar per jugar amb la selecció de Catalunya. Per llàstima no ens van agafar ni al meu amic ni a mi, això em va entristir una mica.
Mica en mica que he anat creixent hem tingut molts entrenadors i amics que s’han anat del nostre equip, però després jugues contra ells en altres equips i quan s’acaba el partit m’agrada parlar amb ells i saber com els hi van les coses.
Quim
Quim,
Descrius força bé la teva passió pel bàsquet. L’escrit s’entén i està ben ordenat, encara que hi ha alguns embolics. Per exemple:
– “Jo i un amic meu ens van seleccionar” (el subjectes no tenen verb i el verb no te subjecte) Vols dir que “ens van seleccionar a mi i un amic meu”, o que “Jo i un amic meu varem ser seleccionats”
– “Per llàstima no ens van agafar” vols dir que “No ens van agafar i va ser una llàstima…”. Tal com ho expresses algú pot interpretar que “fèieu tanta pena (llàstima) que no us van agafar”.
Quim, no deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria